HOME | DD

Description
La Poesia i el Dibuix, vestits de gala per a l'ocasió, anaven agafats afectuosament de la mà. Ella havia aconseguit dues entrades per anar a la representació teatral d'una obra que ell sempre havia somiat de veure: el Fantasma de l'Òpera. I en un dels millors i més famosos teatres de la ciutat.

Arribaren a l'entrada del teatre mitja hora abans de que comencés l'espectacle. Era una tarda de tardor, freda i humida per culpa d'una pluja que feia poc que havia deixat de caure. Els núvols, però, amenaçaven amb fer ploure de nou. Decidiren prendre's un cafè en un bar proper i intimar una mica mentre esperaven.

Era un local petit però acollidor. Varen seure en una de les taules situades al fons del bar. Els serviren ràpidament uns cafès. Es van somriure i començaren a beure en silenci. La Poesia mirà pensativa al Dibuix, plena d'un goig nostàlgic.

- En què penses?- li preguntà llavors ell, al trobar-se amb la mirada de la seva estimada.
- En com i quan et vaig conèixer- va somriure, i li donà un glop al cafè.
- Em vas atreure amb el teu dolç perfum fet de paraules... com les Muses ens van fer trobar!
- I com n'estic d'agraïda! Sense tu, la meva sang, la meva vida, no val res.
- I què em pots dir de la meva? No té sentit que el meu cor bategi si tu no hi ets.
- Gràcies a tu, he construït mons indestructibles! Obres que han de durar generacions.
- Gràcies a tu, he donat vida als meus somnis d'amor i d'art.
- Gràcies a les muses- digué la Poesia, amb els ulls humits-, tu i jo formem avui un mateix esser.

Ell va treure un pany de la millor i més suau seda, amb un brodat d'or i plata, i li secà les llàgrimes a la Poesia, que li queien per la dolça galta enrogida per l'emoció. Ella li agafà la mà amb la seva, i tancà els ulls. Se l'apropà als ulls i la besà lenta i suaument. El Dibuix, emocionat, va acariciar-li els cabells, d'un color semblant a la pròpia tardor.

I la tarda va acabar amb el sublim espectacle. Tornaren a casa, feliços d'haver trobat la seva ànima bessona en l'altre.

Description
La Poesia i el Dibuix, vestits de gala per a l'ocasió, anaven agafats afectuosament de la mà. Ella havia aconseguit dues entrades per anar a la representació teatral d'una obra que ell sempre havia somiat de veure: el Fantasma de l'Òpera. I en un dels millors i més famosos teatres de la ciutat.

Arribaren a l'entrada del teatre mitja hora abans de que comencés l'espectacle. Era una tarda de tardor, freda i humida per culpa d'una pluja que feia poc que havia deixat de caure. Els núvols, però, amenaçaven amb fer ploure de nou. Decidiren prendre's un cafè en un bar proper i intimar una mica mentre esperaven.

Era un local petit però acollidor. Varen seure en una de les taules situades al fons del bar. Els serviren ràpidament uns cafès. Es van somriure i començaren a beure en silenci. La Poesia mirà pensativa al Dibuix, plena d'un goig nostàlgic.

- En què penses?- li preguntà llavors ell, al trobar-se amb la mirada de la seva estimada.
- En com i quan et vaig conèixer- va somriure, i li donà un glop al cafè.
- Em vas atreure amb el teu dolç perfum fet de paraules... com les Muses ens van fer trobar!
- I com n'estic d'agraïda! Sense tu, la meva sang, la meva vida, no val res.
- I què em pots dir de la meva? No té sentit que el meu cor bategi si tu no hi ets.
- Gràcies a tu, he construït mons indestructibles! Obres que han de durar generacions.
- Gràcies a tu, he donat vida als meus somnis d'amor i d'art.
- Gràcies a les muses- digué la Poesia, amb els ulls humits-, tu i jo formem avui un mateix esser.

Ell va treure un pany de la millor i més suau seda, amb un brodat d'or i plata, i li secà les llàgrimes a la Poesia, que li queien per la dolça galta enrogida per l'emoció. Ella li agafà la mà amb la seva, i tancà els ulls. Se l'apropà als ulls i la besà lenta i suaument. El Dibuix, emocionat, va acariciar-li els cabells, d'un color semblant a la pròpia tardor.

I la tarda va acabar amb el sublim espectacle. Tornaren a casa, feliços d'haver trobat la seva ànima bessona en l'altre.